Txell Miró i Jan Salvans, finalistes als Premis ADG Laus 2025

Convocats des del 1964, els Premis ADG Laus arriben enguany a la seva 55a edició, en diverses categories de l’àmbit de la comunicació gràfica i el disseny gràfic. La Txell Miró i el Jan Salvans, alumnes de Gràfica Publicitària que van finalitzar els seus estudis a l’Illa el curs passat, són finalistes amb dos projectes realitzats a l’escola.

“Xivarri”, de la Txell Miró, dins la categoria de Disseny gràfic de treball lliure, és un projecte de naming i packaging per al vi anual de l’Escola Joviat de Manresa. Un treball que es fa en col·laboració amb Joviat, que crea el vi i l’Illa, que crea la seva identitat gràfica.

La proposta de la Txell té l’objectiu de representar un vi fresc i jove per a compartir amb amics, conjuntament amb l’essència extravertida, energètica i cridanera d’un grup de classe. “El vi dels que viuen la vida en veu alta”. És el punt de convergència entre les característiques del vi i l’essència del grup que l’ha creat, encapsulant tant la seva personalitat, com l’experiència de consum del producte. Simbolitza una actitud expressiva, plena d’energia i amb ganes de deixar empremta. Inclús un estil de vida on es gaudeix sense por ni contenció. No només descriu el vi, sinó també els seus creadors i els qui el gaudiran, unificant el producte i el seu esperit.

Són una sèrie d’ampolles pintades manualment amb esprai per reflectir la varietat de persones i veus en un ambient amb xivarri, ideal per consumir el vi. El procés manual li aporta un valor especial i vibrant, obtenint ampolles úniques amb l’essència de qui les pinta. Conjuntament amb uns posagots adaptats gràficament, pensats per a ampliar l’experiència de consumir aquest vi en terrasses i bars.

“Daltònics Anònims”, en la categoria Aporta, és el projecte del Jan Salvans. Un llibre per desmitificar el daltonisme en el disseny gràfic, una condició genètica que afecta la percepció del color, impedint que algunes persones distingeixin certs tons amb claredat. L’objectiu és que els dissenyadors que pateixen aquesta condició se sentin còmodes, sense por a prejudicis o malentesos. L’obra busca demostrar que ser daltònic no és un impediment per a ser un dissenyador gràfic, ni molt menys un obstacle per a desenvolupar-se en el món de l’art.

El llibre es divideix en capítols identificats amb colors, adaptant la paleta perquè pugui ser inclusiva amb qualsevol tipus de daltonisme. El primer capítol ofereix una visió tècnica i didàctica sobre què és el color i per què és tan crucial en el disseny gràfic, explicant també el daltonisme i quins tipus diferents existeixen. Entremig de cada capítol hi ha entrevistes que donen veu a diversos professionals reconeguts que també són daltònics i que han assolit èxits dins del món del disseny gràfic. Diego Areso, director d’art d’El País; Derek Torsani, director de disseny visual a la Wikimedia Foundation; i Xevi Soler, director d’art freelance.

Un altre capítol adopta un enfocament personal i directe, explicant en primera persona com és viure sent daltònic a través d’anècdotes i històries personals i el darrer capítol és una guia pràctica per a un disseny inclusiu.

Actualment, s’està desenvolupant una plataforma digital amb eines i recursos per fomentar el disseny inclusiu per a persones amb daltonisme i s’està preparant una segona edició del llibre.
Els projectes guanyadors es donaran a conèixer a la gala de la Nit ADG Laus, que tindrà lloc el 19 de juny, al Disseny Hub de Barcelona.

Per a més informació