La tècnica de cera perduda en joieria és, en si mateixa, un acte poètic: construir una forma que serà destruïda per donar pas a una altra.
Un procés on allò que desapareix deixa la seva empremta. On l’absència és origen.
Treballar amb cera és dibuixar a l’espai, és modelar idees amb les mans, és permetre que l’error sigui part del camí.
És una tècnica ancestral que dialoga amb el foc, amb la transformació, amb el temps lent i conscient. Aquí la creativitat no s’imposa: es revela.
Cada peça neix d’una intuïció, d’una memòria tàctil, d’un desig d’expressar una cosa que encara no té nom.
La cera permet explorar formes orgàniques, gestuals, simbòliques. Ens convida a experimentar, a deixar anar el control, a confiar en el procés.
Crear en cera perduda és deixar que la matèria pensi amb nosaltres.
És permetre que el que se’n va es transformi en permanència.
És fondre la idea amb el metall, i així convertir-la en joia.